viernes, 16 de septiembre de 2011

GENT INCREIBLE + VIES IMPRESIONANTS = RODELLAR!!

I tornem a la rutina!!
HE estat uns quants mesos desapareguda del món blogger, però se'm van juntar una luxació a la espatlla que em va tenir apartada de les parets durant més d'un mes, amb una gran oportunitat: pasar tot l'estiu a Rodellar treballant i evidentment, escalant!!!

JA havia enviat uns quants currículums per treballar aquest estiu a zones d'escalada i el donava per perdut, quan a finals de setembre em van trucar per començar JA!! i no m'ho vaig pensar dues vegades, vaig pasar per Vertic per equipar-me de tot el necessari i... cap a Rodellar!!!

Podria parlar d'encadenes, vies... i també ho faré, però si m'he de quedar amb una sola cosa d'aquest estiu, sens dubte serà amb la gent tan meravellosa amb la que he pogut compartir aquests mesos. Moltes gracies!!! US trobo a faltar!!




 I es que si una cosa ens enganxa de l'escalada tant com la fluidesa del moviment, la grandiositat de la paret o la bellesa del paisatge, és la gent amb qui compartim tot aixó. I us asseguro que hem pasat moments bons, dolents, tristos, per morir-se de la risa (festes de disfresses, flamenques, sopars...) que fan que cada vegada t'enganxis més a aquesta manera de viure, perques escalar és més que un esport, és una filosofia de vida, una manera d'entendre les coses, que tots als que de veritat ens apassiona, compartim.

En quant a la escalada a Rodellar... impresionant!!  No hi han paraules, vies de més de 30 metres, amb uns desploms acollonants, xurreres que perds de vista en la paret, moviments de tot tipus en cadascuna de les vies, pasos dinàmics amb caigudes sempre al buit... em quedo sense paraules i me salten les llagrimes... snif! vull tornaaaar!!!


I en quant a encadenes i vies no em puc queixar pas... quan vaig escalar els prmers dies a dures penes encadenava 7a, els cantos em donava la sensació de que estaven a km de distància, ja podien ser el gran que vulguessis, que a veure qui l'enxampava!! Però poc a poc em vaig anar fent amb aquest tipus d'escalada i és que realment és molt agraïda, les preses són grans i et deixen reposar sovint, els moviments són d'alló més variats i quan saques rara és la vegada que toques parets. evidentment, les regletes són pràcticament inexistents!! I poc a poc, cada vegada se'm feia més fàcil encadenar les vies... i cada vegada em sentia mçes còmoda amb graus més alts... i axí poc a poc vaig començar a encadenar 7b+ en dos pegues, al flash... i em vaig ensigalar amb 7c i 7c+. Aquests dies aixecant-me d'hora per poder fer ni que sigui tres pegues per entrar a treballar a les 12, les patejades després de currar... donaven el seu fruit i m'he vingut amb una bona collita.: dotze 7b+, dos 7c i un 7c+ (MAde in MAscun, en només 4 pegues :D)








VIes destcades, totes!!! Pim Pam Pluf a la Psicineta pel pati, MAria ponte el arnés pels moviments tan macos, la Pins sans rire per les xurreres tan agraïdes, el Sici al Meandro, Sayonara Baby a les Surgencies!!!
De tots els gustos, igualment, després d'aquest intensiu de Rodellar, si voleu informació, només m'heu d'enviar un mail i si puc us orientaré!!!

Ara tornada a la realitat, la feina, els estudis, les regletes de ca la Montse, l'estrés de la urbe... però l'any que ve, de ben segur que repetirem!!