L'escola es troba enmig de les típiques praderes lleidatanes, amb molta boira, vegetació baixa, roca per avorrir, pobles abandonats... només l'aproximació ja val molt la pena, i és que nosaltres anàvem ben bocabadats.
Ara, bocabadats de veritat ens vam quedar en veure les impressionants parets aparentment llises que ens trobem al sector. Si et fixes vas veient petites rugositats a la paret, però per a mi que mai havia escalat en una placa tan tècnica, em va deixar ben acovardida. Però com diem: MAI POR!!
Així que ens ensigalem amb un 6b+ per anar agafant confiança a quest tipus d'escalada que t'obliga a ballar per la roca i agafar aire abans de decidir-te a xapar, no sigui que respiris massa fons i et desequilibris i caiguis :S. Però és justament aquesta tranquil·litat la que em captiva. Ens estem enamorant de la pauta!!
És tard i el Sol baixa ràpidament i amb ell les temperatures, de manera que decidim "tibar" de veritat amb un 7c+, "Divagant al Sol". Sé que està molt per sobre del meu grau, però Cèsar me la recomana i sé que deu ser per alguna cosa. Increibles!!! En el pas clau et recolzes amb el dit gros esquerra en una taca a la paret, mentres q amb l’índex fas equilibri en una escletxa sobre el cap per equilibrar els peus!!! Et trobes amb un sostrillo amb un pas moooolt llarg de dues nyapes (per dir-li d'alguna manera). Via fanàtica al 100%. Li donem un parell de pegues i hem de marxar... ara, tornarem segur!!!
Per la nit marxem a Santa Linya. Canvi radical, de les plaques infernals de La Pauta als moviments abruptes entre xurreres, sostres i cantos desplomats de la cova. Don't stop!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario